Els gats

El gat o moix (Felis silvestris catus), és un petit mamífer carnívor domèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys.
Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d’Europa (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llatí vulgar cattus, paraula que al•ludia específicament als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts prededars i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se. També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismes senzills, com ara per girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.
És un dels animals de companyia més populars del món, si no el més popular, amb un nombre estimat de 600 milions de gats en llars d'arreu del món. Es creu que el gat salvatge (Felis silvestris lybica) n'és l'avantpassat més immediat. Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l’Antic Egipte, on el gat era un animal sagrat. Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup de com a mínim cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l’Orient Pròxim.
El gat domèstic i el seu avantpassat salvatge més proper són ambdós organismes diploides que tenen trenta-vuit cromosomes, en els quals s'han identificat més de dos-cents defectes genètics heretables, molts d'ells anàlegs a errors innats en els humans. S'han identificat defectes específics del metabolisme que es troben a l'origen de moltes malalties dels gats. També s'han detectat diversos gens responsables del color del pèl; la combinació d'ells dóna diferents fenotips.
Trets com ara la longitud del pèl, la manca de cua o la presència d'una de molt curta també són determinats al•lels únics modificats per poligens.
El Cat Genome Project,[19], és un porjecte de recerca que es concentra en el desenvolupament del gat com a organisme model per les malalties hereditàries humanes, malalties infeccioses, evolució del genoma, iniciatives de recerca comparativa dins la família dels fèlids, i potencial forense.
Existeix la creença que els gats blancs amb ulls blaus són sords, a menys que tinguin un ull de cada color (heterocromia). Això és cert només en part ja que existeix un major percentatge de gats amb sordesa, però no sempre són sords.
El color blanc en els gats es deu a l'absència de melanina. Hi ha quatre possibles causes que un gat sigui d'un color blanc "sòlid":
• ser homozigòtic per l'al•lel ca (albí d'ulls blaus)
• ser homozigòtic per l'al•lel c (albí d'ulls vermells)
• ser homozigòtic per l'al•lel S (taca blanca)
• tenir l'al•lel w (del gen blanc dominant) al genotip
El gen de la sordesa és un gen propi dels gats blancs, rep el nom d'al•lel w i és la causa del color blanc i la sordesa en els gats. No tots els gats blancs són sords, només ho són els que tenen aquest gen. L'al•lel w fa que el gat sigui blanc encara que els seus gens siguin de gat negre, o marró; aquest al•lel té la particularitat d'emmascarar la resta de colors per fer que el gat sigui blanc. Aquests gats solen tenir els ulls blaus o verds.
Els gats pesen generalment entre 2,5 i 7 kg; tanmateix, algunes races com els Ragdoll I els Maine Coon poden sobrepassar els 11,3 kg. Hi ha hagut casos de gats que superaren el pes de 23 kg a causa d'una sobrealimentació. D'altra banda, també es coneixen casos de gats extremament petits (que pesen menys de 1.800 g). El gat més gros del qual el pes fou reconegut oficialment pesava 21,297 kg. El sobrepès és perjudicial per l'animal i ha de ser evitat per mitjà d'una dieta equilibrada i exercici físic, especialment en els exemplars exclusivament casolans.
Els gats domèstics viuen generalment entre catorze i vint anys. L'exemplar més vell conegut arribà a l'edat de trenta-sis anys. Tendeixen a viure més temps,d'una banda, si se'ls limita les sortides a l'exterior, ja que es redueixen el risc de lesions produïdes per baralles amb altres gats o per accidents, així com l'exposició a diverses malalties; de l'altra, si se'ls esterilitza, perquè es redueix el risc de càncer testicular o d’ovaris. Les femelles esterilitzades abans de tenir la primera ventrada tenen menys possibilitats de patir càncer de mama. Els gats de carrer que viuen en ambients urbans viuen sovint uns dos anys o menys. Si se'ls manté en colònies, poden viure molts més anys; el gat de carrer més vell conegut, anomenat Mark, arribà a l'edat de vint-i-sis anys sota la cura de l'associació britànica Cats Protection.
Com la majoria dels felins, tenen una agilitat extraordinària en relació a la seva proporció entre mida i pes corporal. S'han observat gats fent salts de més de 3,5 metres d'alçada sense esforç, o fent un salt de més o menys la mateix longitud sense fer més esforç que contraure les seves potes posteriors per, amb un efecte de motlle, desenvolupar l'energia necessària per realitzar aquestes proeses físiques. Els gats utilitzen les seves urpes per escalar, i les afilen sempre sobre superfícies toves i accessibles, com ara arbres, mobles, catifes o sofàs.